"Que deu de estar pasant que tots somriuen? Que deuen de estar miran?... Potser és lo de menys; els seus ulls reflectissen unes xicotetes lluentors que més bé pareixen vindre del seu interior, pareix com si pel seu voltant hi haguera algo que els fera a tots lluir el ulls, pero que és el que a tots afecta de la mateixa manera? qué fa que somrigen d'una forma tan sincera, tan real que fins i tot de mirar-los es pot percebre part d'eixa sincera alegria?... Deixeu-me que pense, deixeu que recorde haver vist en algún altre lloc aquesta forma de mirar la vida... Ja ho tinc, ja ho recorde, un altra imatge, del passat, en ella uns altres jovens somriuen i miren contents al seu voltan, i es veuen eixes mateixes lluentors... Ja ho recorde, ja se el que fa que el que ara vos mostro vos faigue sentir, es l'amistat: el que veuen els fa sentir alegria, pero de lo que realment estan contents és d'estar tots junts, és la força de l'amistat el que és fa brollar del seu interior eixes xicotetes lluentors, es la tranquilitat de que son les persones que els envolten lo que els ajudadà a empendre la vida, a viure."